Vaga de personal precari d'universitat i centres de recerca

La sectorial d’Intersindical-CSC dóna suport a la convocatòria de vaga del personal precari de les universitats i centres de recerca de dimarts vinent.

En primer lloc, volem valorar la justícia dels motius que ens hi duen, principalment sous, estabilitat i condicions de treball. Sobre els sous, podem dir a tall d’exemple que un associat (fals associat), amb la jornada màxima, que l’abril del 2010 cobrava 912 euros (a 5,70€ l’hora treballada), deu anys després (quan els de dalt diuen que ja no noten la crisi) està cobrant-ne 949,38 (a 5,93€ l’hora). Això representa que en un període on volen que ens creguem que l’IPC només ha crescut un 14% , aquest col·lectiu ha tingut un augment del 4,09%; podríem aportar xifres semblants d’altres col·lectius precaris. Si ho comparem amb un funcionari (titular) amb antiguitat similar, ha passat dels 3012,41 (a 18,83 l’hora per fer la mateixa feina que un associat!) als 3327 (a 20,80€ l’hora, un 9,65% d’augment molt lluny del 14%), sense ignorar que aquest mateix titular en un país del nostre entorn estaria cobrant entre un 150% i un 170% més.

Sobre l’ estabilitat , hem de recordar que té molta influència en les condicions de vida (sovint els precaris no poden llogar un pis i molt menys pensar a demanar una hipoteca, encara que tinguin la certesa que el seu departament compta amb ells sine die ) . Des que la destrucció de drets laborals dita Reforma laboral va maximitzar l’acomiadament lliure, no té sentit que les universitats no facin contractes indefinits, que reduirien les causes d’estrès o de desmotivació i millorarien la qualitat de la democràcia interna (atès que actualment la immensa majoria del professorat no pot intervenir en els òrgans col·legiats o hi té una representació irrisòria).

Pel que fa a les condicions de treball, amb l’excusa de la crisi es van incrementar salvatgement les ràtios (en detriment de la qualitat docent i de la dedicació a la recerca), sense que la bona nova predicada de l’arribada dels bons temps s’hagi traduït amb la recuperació de les càrregues docents de fa deu anys. I des de sempre el professorat precari disposa de despatxos amb overbooking i es veu privat d’uns horaris que permetin fer recerca al nivell que se li exigeix per a la consolidació professional (on també hi influeix el poc que la docència pesa en les oposicions o concursos).

I denunciem unes praxis que perjudiquen al mateix temps dos col·lectius: és el fet que els investigadors predoctorals hagin de fer obligatòriament classes (encara que no tinguin relació a llur tesi) sense una retribució específica; tant aquesta docència com la que es pugui camuflar fraudulentament de beques redueix l’oferta de docència a què pot aspirar el PDI precari a temps parcial per a millorar la seva retribució.

Intersindical-CSC , el sindicat que ha entès que les autèntiques solucions a la majoria de les reivindicacions de la classe obrera són inviables sota el règim del 78 i sense una República Catalana social i de dret, té molt clar que el marc autonòmic només permet pedaços, que sense la República, no hi ha els recursos, especialment si afegim a la llista de dèficits precedent les reivindicacions del PAS i dels estudiants (residències, impost de matriculació...) ni tampoc no hi ha la capacitat de legislar sobiranament sense interferències estrangeres.

Un cop valorada la justícia de les reivindicacions que ens duen a donar suport a la vaga, cal aclarir que si se'ns hagués convidat a formar part de les organitzacions i col·lectius convocants, ens hi hauríem sumat de bon grat, sempre que el calendari hagués permès fer assemblees d’afiliats a cada centre per a decidir si ens hi sumàvem activament com a convocants. Lamentem que no ha estat possible.