Professorat substitut i professorat associat indefinit

Dijous 13 d'abril vam participar a la Mesa Sectorial de PDI Laboral per negociar les noves figures del professorat contemplades a la LOSU: professorat substitut i professorat associat indefinit, que no són al conveni col·lectiu de 2007.

No hi ha va haver acord i aquesta setmana reprendrem les negociacions.

Primer, cal recordar que la situació actual és una conseqüència de l’infrafinançament de les universitats públiques catalanes i de l’abús de la figura de professorat associat que suposa actualment vora el 50% de les plantilles. Cal també un reconeixement de la vàlua d’aquest professorat, no només per garantir la impartició de la docència sinó també per permetre els èxits aconseguits pel sistema universitari públic català els darrers 10 anys.

La proposta inicial de les universitats era equiparar el professorat substitut al professorat associat actual, sense cap millora, tret de dos canvis: la flexibilització en la dedicació laboral del professorat associat i que el professorat substitut tingui una retribució equivalent a la del professorat associat, però només durant el període de substitució (fet que suposaria una precarització encara més gran en el cas del professorat substitut).

Per garantir unes condicions laborals dignes i per garantir la qualitat de la docència, des de la Intersindical, d'acord amb conveni col·lectiu TRE/309/2006, RECLAMEM:

Per al professorat substitut, figura no contemplada en el conveni: 

• una retribució equivalent al sou de col·laborador, amb les categories de doctor i no doctor (i en qualsevol cas mai inferior al sou mínim interprofessional proposat per la Intersindical), per a contractes amb dedicació lectiva de 240 hores anuals (proporcional per a dedicacions inferiors);
• poder enllaçar i superposar substitucions.

Per al professorat associat:

• un increment salarial per al professorat associat, amb una retribució mínima de tipus III (com ja és el cas en alguna universitat) i una carrera horitzontal de promoció, ben definida en el marc català on en valorin els mèrits del professorat (i en qualsevol cas mai inferior, proporcionalment, al sou mínim interprofessional proposat per la Intersindical per a 240 h lectives);
• un increment del règim de dedicació, de 1.6 h a 2.5 h per hora de classe, per garantir totes les tasques pròpies de la docència, preparació de classes, atenció a l’estudiantat, correcció i coordinació docent.

A banda, cal que el marc català garanteixi que els nous concursos que imposa la LOSU tinguin totes les garanties necessàries.

Finalment, volem recordar que fa anys que reclamem a les universitats que cal treballar amb planificació i transparència. És urgent que les universitats publiquin les seves necessitats reals de professorat i la planificació de concursos que serien necessaris i els que es duran a terme en aplicació del pla de xoc de la Generalitat dels pròxims 3 anys. Aprofitem per lamentar que aquest pla de xoc està lluny del 0.8% del PIB acordat al Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (ni l’1% que preveu la LOSU), per tant, es queda molt curt davant les necessitats reals de la universitat pública. Aquesta planificació de necessitat de noves places permetrà al nou professorat planificar la seva carrera acadèmica i a les universitats pressupostar les necessitats docents reals. La publicació de les necessitats docents real de PDI de les universitats catalanes és una petició que reclamem de forma reiterada, indispensable per l'aplicació de la Disposició Transitòria Segona del Conveni Col·lectiu sobre la Regularització del Professorat Associat, que mai no s'ha aplicat.

Som en un moment important, cal que les universitats reconeguin la precarització del professorat universitari i treballin per revertir-la!