La Intersindical-CSC reclama els drets del personal investigador amb responsabilitats de cura durant la pandèmia; la majoria, dones

Un estudi canadenc, que utilitza les primeres dades disponibles sobre les publicacions científiques a nivell internacional, conclou que les investigadores han enviat menys manuscrits (primera versió dels articles) des del començament de la crisi sanitària. Un altre estudi demostra que les dones arreu del món estan presentant menys projectes de recerca com a IP que abans de la pandèmia. Ara també han sortit les dades de la Unidad Mujeres y Ciencia del govern espanyol, que publica un informe devastador sobre l’impacte del confinament en el personal investigador pel què fa a la conciliació personal, familiar i laboral.

És obvi que investigador/es amb responsabilitats de cura en l’àmbit familiar – cura de menors i persones grans a càrrec – han tingut menys oportunitats de fer recerca durant el període de confinament i la posterior ‘nova normalitat’. No és sorprenent que el 80% d’aquest tipus de personal investigador a les universitats són dones, d’acord amb la literatura sobre la divisió de la feina reproductiva i de les cures.

Aquest ‘efecte COVID-19’ en la recerca i les publicacions acadèmiques només fa que accentuar un problema generalitzat, essent més desastrós per a les dones que per als seus col·legues homes, i afecta directament les condicions de treball i – a llarg termini – la carrera professional i les remuneracions de les dones treballadores a les universitats catalanes.

És hora de reclamar que es tingui en compte aquesta realitat en els diferents àmbits de la recerca i l’acadèmia. Les recomanacions d’expertes i experts per als diferents agents, són les següents:

– Les investigadores: cal que comparteixin les seves experiències, parlar-ne i explicar-les. Només quan es visibilitza el problema i s’exposa la situació de cadascú i del col·lectiu, es pot arribar a fer una pressió conjunta per contrarestar-la.

– Les entitats finançadores: han d’instaurar quotes per a dones. Les entitats que subvencionin les accions de recerca, siguin públiques o privades, han de reservar un nombre d’assignacions de fons a les IP. Massa sovint, aquestes institucions animen les dones a enviar una proposta, sense assegurar que rebin un percentatge just del pressupost.

– Les revistes acadèmiques, especialment les d’impacte: haurien de prioritzar els manuscrits de grups infrarepresentats en les publicacions acadèmiques. Només amb una política conscient de donar oportunitats equitatives a les dones per publicar, arribarem a la representativitat que correspon a cada gènere en la producció científica.

– Òrgans d’avaluació (AQU, ANECA, tribunals, …): s’han d’aplicar les mesures reclamades des de fa temps, incorporades en els diferents plans d’igualtat, respecte als criteris d’avaluació, tenint en compte si la persona candidata té responsabilitats de cura, o s’ha encarregat de les feines reproductives i durant quant temps.

– Conferències i congressos: les entitats i associacions acadèmiques han de preveure una modalitat online del congrés o la conferència, preferiblement gratuïta. Aquesta mesura facilita que personal investigador amb responsabilitats de cura, no vegi frenada la seva carrera acadèmica i pugui seguir contribuint activament en el seu camp.

– La societat: ha reconèixer el valor social i la necessitat de les cures. Tots els éssers humans necessitem cures en algun moment de la nostra vida (com en la infantesa, la malaltia o l’edat avançada). És hora de dignificar i reconèixer també l’aportació econòmica de la cura, i desfer-se el rol de gènere tradicionalment adjudicat a les dones per dur-la a terme.

A l’estat espanyol, tot això es pot veure agreujat pel fet de ser a la cua d’Europa en inversió en recerca.