El 8M: per la igualtat de gènere, també en el món universitari

Des de la Sectorial d’Universitats, ens sumem a la vaga del #8M i us animem a participar a la gran manifestació de diumenge 8 de Març a les 17h (Gran Via de Pl. Universitat a Arc de Triomf).

Desigualtat de gènere al món universitari
Encara que sobre el paper les condicions laborals i les possibilitats de promoció a les universitats aparentment són iguals per a dones i homes, en la pràctica estem molt lluny d’aquest escenari. Les dades dels últims anys mostren que s’han produït avenços en alguns aspectes, com ara la quantitat de dones dedicades a la docència i la recerca universitària en el conjunt del sistema científic català, però les desigualtats de gènere persisteixen quan es tracta de l’ascens professional i la participació en els llocs de lideratge i presa de decisions.

Desigualtat en l’accés a posicions acadèmiques elevades
Segons les dades de l’Informe She Figures de la UE, i també les recopilades anualment per les universitats catalanes, la proporció de dones en les posicions acadèmiques més elevades segueix sent baixa (titularitats) i molt baixa (càtedres). Malgrat el fet que les noies acaben els seus estudis amb millor nota que els nois, son elles que ocupen amb més freqüència les posicions més baixes de la carrera universitària: beques de col·laboració, posicions de professorat ajudant o associat, i altres posicions temporals i precàries.

L’anomenat ‘efecte tisores’ il·lustra clarament com les dones tenen una forta presència en l’estadi inicial de la carrera acadèmica, i comencen a desaparèixer a partir del moment que els homes ocupen les posicions permanents i més remunerades: professor agregat, titular i catedràtic. Aquest és l’exemple de la Universitat Rovira i Virgili (xifres per a 2018), però són extrapolables a totes les universitats públiques catalanes:






Bretxa salarial
La bretxa salarial entre dones i homes del personal docent i investigador (PDI) és difícil de detectar, sobre tot a les universitats públiques: les posicions acadèmiques en teoria tenen la mateixa retribució per a les persones que les ocupen. En la pràctica, però, les dones no accedeixen als complements de sou (per antigüetat o activitats de recerca) de la mateixa manera ni al mateix ritme. Les dones pateixen un retràs d’una mitjana de 5 anys respecte als homes en accedir als contractes estables i més remunerats. En ser l’universitària una carrera de molt llarg plaç, mirat en global les dones pateixen una clara bretxa salarial al llarg de la seva vida professional, donat que les interrupcions que suposen la maternitat o els diferents treballs de cura, són pagades després en anys de greuges salarials.

En el cas del personal d’adminstració i serveis (PAS), hi ha una considerable segregació vertical en els llocs de treball, ja que l’anàlisi de la distribució per sexe de les categories laborals mostra que la feminització del col·lectiu del PAS disminueix entre els càrrecs de direcció i comandament.

Dones en posicions de poder
Actualment entre les 8 universitats públiques catalanes hi ha només 2 rectores (un 25%), i aquesta xifra tan baixa està bastant millor que la mitjana a l’estat espanyol. L’explicació d’aquesta xifra tan baixa es troba en els mecanismes descrits anteriorment, pels quals les dones moltes vegades no reuneixen els requisits necessaris per poder presentar-se com a candidates. Però també es deu a que les feines invisibles, no-remunerades, poc prestigioses, s’acostumen a assumir per dones en tots els àmbits universitàris (docència, gestió i recerca), com si fos el seu paper natural desempènyer aquest tipus de tasques. Mentres tant, els homes tenen més temps per dedicar-se a fer carrera, i es veuen més fàcilment en posicions de lideratge, com ara director de grup de recerca, degà o rector d’universitat.

No és que les dones siguin menys segures o competents, sinó que un model de lideratge feminí tendeix a posar l’ènfasi en el benestar col·lectiu, no només pensant en el benefici personal, sinó en el del grup. Això fa que les dones tinguin menys ganes de presentar-se a eleccions (competició) o posicions de poder amb un model de lideratge masculí.

Fins que el col·lectiu masculí no s’involucri al 50% en les feines reproductives i de cures, tant a casa com al lloc de treball, exigim mesures de compensació en tots els àmbits per les feines que assumim les dones, i sobre les quals està basat el sistema patriarcal capitalista, també a les universitats.

El 8M Fem República Feminista, a la feina i a tot arreu