Elecció a rector o rectora UPC 2025

Al programa de Daniel Crespo he trobat que es comprometen a:

✅ Adaptar progressivament el professorat associat als contractes que estableix la LOSU.

✅ Incrementar la dotació del programa de carrera horitzontal del professorat associat en 500.000 € anuals.

✅ Facilitar l’estabilització del professorat associat a temps parcial que vulgui desenvolupar una carrera acadèmica.

✅ Finalitzar l’adaptació de les figures contractuals a la LOSU i revisar els criteris del programa de carrera horitzontal, reduint els requisits temporals per assolir el Tipus 2 a 3 anys, mantenint el pressupost de 500.000 € anuals.

Tanmateix, no hi ha cap afirmació directa ni compromís explícit que abans de 5 anys tot el professorat associat hagi de ser Tipus 2 i 3. Parlen d’un procés gradual, opcional i de facilitació, però sense establir aquest objectiu com a fita obligada amb termini fixat.

Al programa de Francesc Torres he trobat que es compromet a:

✅ Facilitar tots els processos relatius a la contractació i assignació docent del professorat associat, vetllant per una promoció ràpida, justa i transparent.

✅ Potenciar la carrera horitzontal per al professorat a temps parcial, garantint el pas a Tipus II per al professorat amb experiència docent provada, i obrint el Tipus IV per a professionals amb molt valor afegit o gran implicació institucional.

Però no hi ha un compromís explícit ni una afirmació directa que abans de 5 anys tot el professorat associat serà Tipus 2 i 3. El text parla d’impulsar i facilitar, però no posa cap termini concret ni fixa aquest objectiu com a fita obligada.

Al programa de Daniel Crespo he trobat que es comprometen a:

✅ Reconèixer l’activitat docent com a professor substitut en els concursos d’estabilització.
✅ Reconèixer l’antiguitat com a professors substituts d’aquells que esdevinguin professors associats a temps parcial, en el marc del programa de carrera horitzontal del professorat associat.

Tanmateix, no es menciona explícitament que el professorat substitut pugui passar a Tipus 3. El que s’indica és que es tindran en compte la seva experiència i antiguitat per a estabilització o per si passen a ser associats Tipus 2, però no s’estableix un pla per promoure substituts directament a Tipus 3.

Al programa de Francesc Torres he trobat que:

✅ Es preveu potenciar la carrera horitzontal per al professorat a temps parcial, garantint el pas a Tipus II per al professorat amb experiència docent provada, i obrint el Tipus IV per a professionals amb molt valor afegit o gran implicació institucional.

✅ Es parla també de mantenir borses permanents i actualitzades de professorat substitut per cobrir necessitats docents i agilitzar processos selectius, però no hi ha menció explícita a permetre que el professorat substitut pugui ser Tipus 3 ni cap compromís formal en aquest sentit.

També veiem com es reverteix la tendència i hi ha més homes que dones accedint a places de Lector, es preveu alguna actuació en aquest sentit?

Al programa de Daniel Crespo he trobat que es plantegen diverses accions generals per fomentar la igualtat de gènere, però no es menciona explícitament cap mesura concreta per contrarestar el fet que hi hagi més homes que dones accedint a places de lector.

Els compromisos que hi ha són:
✅ Continuar amb el desplegament del IV Pla d’Igualtat, dotant de recursos la Unitat d’Igualtat i Diversitat.
✅ Implementar programes de mentoria per a dones doctorandes.
✅ Incorporar competències transversals en perspectiva de gènere a totes les titulacions i oferir seminaris transversals.
✅ Fer seguiment dels indicadors clau (KPI) per detectar i corregir desigualtats.
✅ Desenvolupar polítiques per fomentar la perspectiva de gènere en la recerca i la transferència

Al programa de Francesc Torres he trobat que parla de:

✅ Redissenyar el Pla d’Igualtat per reflectir un compromís ferm amb la igualtat d’oportunitats a la universitat.
✅ Incloure recursos i suport per a projectes amb mesures específiques per garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions i en la carrera acadèmica i investigadora.
✅ Desenvolupar mecanismes per integrar la perspectiva de gènere tant en la docència com en la recerca, així com per fomentar la captació de talent femení en els estudis de la UPC.

Tanmateix, no s’especifica cap actuació concreta dirigida a revertir la tendència que hi hagi més homes que dones accedint a places de lector. El compromís és general cap a la igualtat de gènere, però no hi ha una mesura explícita per corregir aquest desequilibri en particular.

Valorem molt positivament que s'hagi augmentat el sou en els contractes FPU, tot i així pensem que caldria incrementar-los i estendre's a altres contractes de formació de professorat. Quin sou creieu que seria l'adequat?

He revisat el Programa Electoral de Daniel Crespo, però no hi he trobat cap xifra concreta o proposta explícita sobre quin sou consideren adequat per als contractes FPU ni per a altres contractes de formació de professorat.

El document sí que recull:

✅ L’augment del 9,3% de la retribució total durant els quatre anys dels contractes predoctorals FPU-UPC i FPI-UPC.

✅ El compromís de continuar complementant els imports dels contractes predoctorals amb línies d’ajuts vinculades a objectius.

✅ L’aposta per assegurar una proporció de contractes predoctorals adreçats a dones i facilitar-ne l’accés a la carrera investigadora.

Però no especifica cap xifra concreta de sou ideal o objectiu per a aquests contractes ni detalla increments futurs.

He revisat el document i, tot i que el programa de Francesc Torres indica clarament que cal incrementar el sou dels contractes predoc per assegurar condicions contractuals equitatives i millorar la competitivitat de l’oferta no s’hi especifica una xifra concreta de sou considerat adequat.

També proposa augmentar el nombre de beques FPU i flexibilitzar-ne la gestió, així com reforçar les eines perquè el talent emergent pugui competir amb èxit a escala nacional i internacional.

Un problema que no està resolt són els Lectors SH, a aquests se'ls demana més CV per assolir l'estabilització, què en penseu?

El document revisat no tracta explícitament el tema concret dels lectors SH ni les dificultats particulars que tenen per assolir l’estabilització amb relació a les exigències curriculars més altes.

Tanmateix, sí que s’hi recullen compromisos generals que podrien afectar indirectament aquesta problemàtica, com:

✅ revisar els programes d’estabilització per garantir vies clares per a les figures de lector i altres postdoctorals,

✅ reconèixer l’activitat docent (per exemple, com a substitut) en els concursos d’estabilització,

✅ fer un pla de seguiment acadèmic del professorat lector i donar suport quan sigui necessari per facilitar la seva estabilització.

Però no hi ha una menció directa als Lectors SH ni a una revisió específica dels requisits curriculars diferenciats.

No s’ha trobat cap menció explícita als lectors SH ni a la problemàtica concreta que tinguin uns requisits curriculars més elevats per assolir l’estabilització.

Tanmateix, el programa sí que recull compromisos generals com:

✅ crear un programa específic de suport, planificació i acompanyament per als lectors, pensat per ajudar-los a definir la seva carrera de cara a l’acreditació, flexibilitzant els requisits de formació i distribuint-los racionalment en el temps;

✅ revisar els processos interns de promoció del PDI per garantir que tot el professorat acreditat, amb un mínim d’implicació institucional, pugui progressar de manera ràpida, justa i transparent.

Tot i que aquestes mesures podrien beneficiar indirectament els lectors SH, no s’especifica cap acció directa per corregir el greuge específic dels requisits diferencials.

En política de personal es farà una reducció pel PDI que actualment fa 12 hores de docència?

Es pensa canviar el model d'enquestes actuar per a la valoració del PDI?, i quin ús haurien de tenir?

El document indica que es preveu elaborar un nou model d’avaluació i seguiment de l’activitat acadèmica del professorat a temps complet amb l’objectiu de reconèixer millor la dedicació i els resultats del PDI tant en docència com en recerca i transferència.

Tot i que no es detallen explícitament els canvis en el model actual d’enquestes a l’estudiantat, queda clar que hi ha voluntat de revisar i incorporar nous criteris d’avaluació, com ara:

✅ la participació en activitats de promoció d’estudis,

✅ la participació en concursos d’accés,

✅ la participació en activitats d’internacionalització.

Pel que fa a l’ús que haurien de tenir les avaluacions, el text parla de reconèixer millor la dedicació i els resultats, per tant, es desprèn que l’objectiu és que siguin un instrument per valorar globalment la contribució del professorat, més enllà de només la docència.

No s’ha trobat cap menció explícita sobre un canvi concret del model d’enquestes actual per a la valoració del PDI ni sobre quin ús específic haurien de tenir aquestes enquestes.

Tanmateix, sí que s’hi fa referència general a:

✅ valorar de manera integral les tasques del PDI, atenent la diversitat de dedicació (docència, recerca, transferència) per millorar-ne la qualitat i assegurar el reconeixement;

✅ revisar el model de règim de dedicació com a eina per millorar l’activitat acadèmica, cosa que indirectament podria afectar els mecanismes de valoració docent.

Però no s’hi detalla cap proposta específica sobre reformar les enquestes a l’estudiantat ni establir nous criteris d’ús per a aquestes avaluacions.

Temes relacionats amb PTGAS

Es preveuen algunes reformes, o concentracions per optimitzar gestió d’infraestructures i en la despesa en manteniment? 

Sí, al document es preveuen reformes i mesures per optimitzar la gestió d’infraestructures i la despesa en manteniment. Algunes línies destacades són:

✅ Desplegament del Pla de Rehabilitació Integral dels Edificis de la UPC (PRIE), que ha identificat intervencions per capítols constructius i energètics a cadascun dels edificis dels campus.

✅ Execució del Pla Pluriennal d’Infraestructures (PPI), amb una inversió anual continuada d’uns 20 M€ durant els pròxims vuit anys, no només per rehabilitar sinó també per actualitzar i redissenyar espais (aules, laboratoris, tallers, sales d’actes, biblioteques, instal·lacions esportives, etc.).

✅ Integració de criteris d’eficiència, sostenibilitat i optimització energètica segons el Pla Campus UPC Sostenible 2030, amb accions en àmbits com la descarbonització, l’autoconsum energètic i la reducció de consums d’aigua.

✅ Millora de la gestió centralitzada mitjançant sistemes BMS (Building Management System) per controlar i supervisar les instal·lacions dels edificis de forma més eficient.

Tot i això, no s’esmenta explícitament cap pla de concentració física d’infraestructures (per exemple, tancament de centres petits o agrupació d’activitats) com a mesura per reduir costos, sinó més aviat una aposta per millorar i modernitzar l’ús dels espais existents.

No s’ha trobat cap menció directa a reformes específiques ni concentracions d’infraestructures orientades explícitament a reduir la despesa de manteniment.

Tanmateix, sí s’hi proposa:

✅ la implementació d’un Pla Plurianual d’Infraestructures (PPI), amb una inversió anual continuada d’uns 20 M€ durant els pròxims vuit anys, destinat a actualitzar, rehabilitar i redissenyar espais com aules, laboratoris, sales d’actes, biblioteques, instal·lacions esportives i espais exteriors;

✅ l’aplicació del Pla de Rehabilitació Integral dels Edificis (PRIE), que diagnostica intervencions estructurades per capítols constructius i energètics per millorar l’eficiència i reduir costos a llarg termini.

Aquests plans, més que concentracions, busquen optimitzar la qualitat i la sostenibilitat dels edificis ja existents, millorant l’eficiència energètica i operativa, però no parlen explícitament de tancar, fusionar o concentrar espais per reduir despeses fixes.

Quin increment de PTGAS es preveu en els pròxims 6 anys?

Sí, segons el document, es preveu un increment mínim de 35 persones PTGAS addicionals cada any, a més de reposar totes les jubilacions, durant el període previst, el qual abasta fins al 2030. Això suposa un increment significatiu alineat amb l’augment previst del PDI, amb l’objectiu d’optimitzar la càrrega de treball, rejovenir la plantilla i millorar l’ambient laboral i les oportunitats de creixement professional.

Si comptes els pròxims 6 anys (per exemple, 2025–2030), això representaria un mínim de 210 nous PTGAS (35 x 6), sense comptar les places de reposició per jubilacions.

S’identifica clarament que el PTGAS afronta el repte d’una plantilla envellida i que, en els pròxims sis anys, es retirarà una part significativa del personal.

El programa planteja com a imprescindible:
✅ dissenyar i implementar un pla de relleu generacional,
✅ reforçar l’equip amb noves incorporacions,
✅ reduir les càrregues de treball i garantir una gestió més eficient i sostenible.

Tanmateix, no es detalla un nombre concret d’increment previst de PTGAS (per exemple, un mínim anual com sí es menciona en altres programes com el de Daniel Crespo). El compromís és qualitatiu i vinculat a reforçar aquells àmbits clau per mantenir l’excel·lència i afrontar les jubilacions.

La carrera professional (promoció / oposicions), del PTGAS va sovint lligada a un canvi de plaça, seria possible un altre model que no impliqui tant moviment de personal?

Sí, el document indica que es desplegarà un model de carrera professional per al PTGAS que reconegui l’esforç, la dedicació i l’evolució professional, amb la previsió d’implementar-ne el primer tram ja l’any 2025. El text també menciona explícitament la introducció d’un model de carrera horitzontal, que és precisament una fórmula que permetria progressar professionalment sense necessitat de canviar de plaça ni de lloc de treball.

Això representa un canvi respecte al model tradicional basat sobretot en promocions mitjançant oposicions i canvis de plaça. El compromís polític expressat és negociar amb la part social per desplegar aquest model horitzontal dins del mandat i implementar progressivament els quatre trams previstos.

Es recull el compromís d’assumir i donar compliment als acords i compromisos adquirits per la UPC en el marc de les negociacions de la carrera professional i/o del sistema de carrera horitzontal per al PTGAS.

Això obre la porta a un model de carrera horitzontal, que permetria la promoció i el reconeixement professional sense necessitat que la persona canviï de plaça ni faci oposicions per a un lloc diferent, com sovint passa ara.

El programa també destaca:

✅ el reforç de l’equip amb noves incorporacions per reduir càrregues de treball,

✅ la necessitat d’estructurar millor els processos organitzatius i materials per al desenvolupament laboral,

✅ i la promoció d’una universitat saludable amb condicions laborals justes, prioritzant la prevenció de riscos psicosocials i laborals.

S’ha evidenciat que hi ha una gran part del PTGAS que fa funcions similars en diferents llocs de treball amb diferents categories des de fa molts anys a la UPC, com es va revertint aquesta situació? Revisió del Manual de perfils.

Sí, al document s’indica que es desplegarà plenament el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) 2024-2030, que inclou:

✅ una diagnosi detallada de la plantilla,

✅ objectius com la planificació de plantilles, la potenciació de competències, la millora de la qualitat de l’ocupació i la renovació,

✅ i, molt rellevant per a la teva pregunta, la introducció i revisió del Manual de Perfils del PTGAS per tal d’alinear les funcions i categories, especialment on s’ha evidenciat que hi ha desequilibris entre persones que fan funcions similars en llocs amb diferents categories des de fa anys.

El compromís és abordar aquesta situació per garantir més coherència i justícia interna, evitant que hi hagi personal amb desigualtat de reconeixement per tasques similars.

Reconeix la necessitat de revisar i millorar els processos interns per tal de resoldre desequilibris entre funcions similars exercides en llocs amb diferents categories.

Concretament, es preveu:

✅ millorar l’adequació dels perfils en els processos selectius per alinear-los amb la formació rebuda en el pla de desenvolupament personal i professional (PDPP),

✅ valorar adequadament l’experiència acumulada i els coneixements específics adquirits,

✅ establir procediments per detectar individualment les necessitats i definir plans individualitzats de desenvolupament professional i personal fins al 2026.

Això apunta clarament a una línia de treball per revisar el manual de perfils i alinear categories, funcions i reconeixements, evitant injustícies històriques que han fet que persones amb funcions similars estiguin enquadrades en nivells diferents.

Quin model proposeu per al teletreball del PTGAS?

Sí, el document preveu presentar i negociar un marc de teletreball propi per al PTGAS a la UPC. Aquest marc serà normatiu i estable, mantindrà els paràmetres actuals però incorporarà:

✅ polítiques i procediments detallats,

✅ garantia d’equitat i igualtat d’accés,

✅ provisió de recursos tecnològics adequats,

✅ establiment d’un sistema de seguiment i avaluació continu per millorar l’experiència i assegurar una bona implementació.

Això vol dir que es busca consolidar i reforçar el model actual, no només permetent el teletreball sinó també garantint que sigui aplicable de manera justa i eficient a tot el personal que hi pugui accedir.

El document del programa de Francesc Torres proposa per al teletreball del PTGAS el següent model:

✅ Mantenir la política de teletreball dins del marc normatiu vigent, garantint la qualitat del servei. També es destaca que s’incorporarà el teletreball de manera natural allà on sigui possible, amb l’objectiu de facilitar la conciliació familiar i millorar les condicions laborals, sempre prioritzant la prevenció de riscos psicosocials i laborals.

Així doncs, no es planteja un nou model concret amb canvis estructurals, sinó la continuïtat i reforç del model actual, mantenint-lo alineat amb les normes i buscant un equilibri entre eficiència i benestar del personal.

Temes generals

Quin ha de ser el paper de la UPC en defensa del català? 

El document assenyala que la UPC vol continuar potenciant la seva identitat com a universitat pública, catalana, amb vocació internacional, i que això inclou:

✅ defensar la llengua catalana, sempre minoritzada,
✅ fomentar la cultura catalana,
✅ impulsar polítiques lingüístiques que assegurin el multilingüisme però preservant el paper central del català en l’activitat universitària.

Concretament, es proposa continuar desplegant les accions del Pla de Política Lingüística per:

• garantir l’ús del català com a llengua vehicular,
  
• assegurar-ne la presència a la docència, la recerca i la gestió,
  
• promoure’n l’ús social dins la comunitat UPC,
  
• i reforçar el compromís institucional en la seva defensa.

Es destaca clarament el compromís amb la defensa del català. Concretament, s’hi proposa:

✅ Promocionar, cuidar i incentivar l’ús del català amb polítiques específiques perquè, de manera progressiva i esglaonada, tot el professorat compleixi els requisits que estableix la normativa universitària.

✅ Assignar la política lingüística al vicerectorat de Política Acadèmica per garantir un millor seguiment del compliment de la normativa acadèmica en la docència.

✅ Reivindicar el català com a llengua pròpia de la UPC, i promoure’l, incentivar-lo, cuidar-lo i fer-lo estimar tant en la recerca com en l’ensenyament universitari.

Aquest enfocament combina compromís institucional, seguiment normatiu i accions concretes per assegurar que el català no només es mantingui, sinó que guanyi presència i reconeixement a tota la comunitat universitària.

La Política Lingüística és més pertinent amb el vicerectorat responsable de Qualitat o el de Gestió Acadèmica? 

D’acord amb el programa electoral revisat, la Política Lingüística s’ha vinculat al vicerectorat de Qualitat i Política Lingüística, no al de Gestió Acadèmica.
Per què?
Perquè la política lingüística és transversal:

✅ afecta no només la docència (assignatura directa de Gestió Acadèmica),

✅ sinó també la recerca, la transferència, la comunicació interna i externa, i

✅ forma part de les estratègies institucionals de qualitat i compromís amb el territori.

A més, el desplegament de plans com el Pla de Política Lingüística UPC requereix coordinació transversal entre vicerectorats, serveis, departaments i unitats de qualitat, no només la gestió estrictament acadèmica.

La proposta és que la Política Lingüística estigui vinculada al vicerectorat de Política Acadèmica.

Aquesta assignació es fa amb l’objectiu específic de garantir un millor seguiment del compliment de la normativa acadèmica en matèria de llengua, especialment pel que fa a la docència, que és on té més impacte directe.

Per tant, segons aquest programa, la vinculació més pertinent és amb el vicerectorat que coordini les polítiques acadèmiques i supervisi l’aplicació de normatives docents, més que amb els vicerectorats centrats en processos de qualitat general o gestió administrativa.

Com valoreu l’aplicació de la necessitat de C1 de català per a la impartició de docència seguint el mandat de la Generalitat?

Al programa de Daniel Crespo, l’aplicació del requisit del nivell C1 de català per impartir docència, segons el mandat de la Generalitat, es valora de manera positiva i com un compromís institucional.

El text destaca que:
✅ S’ha creat a la UPC una via pròpia per obtenir el certificat de coneixement lingüístic suficient (C1), alineat amb els requeriments establerts per totes les universitats catalanes.
✅ S’ha ampliat l’oferta de formació i tallers per preparar el professorat per a l’examen oficial del C1.
✅ S’ha flexibilitzat la normativa d’acreditació per facilitar que el professorat pugui acreditar-se dins els terminis establerts.
✅ Es dona suport i acompanyament al personal docent i investigador (PDI) per ajudar-lo a complir amb aquest requisit.
✅ Es manté una oferta de formació gratuïta fins a assolir el nivell C1.

En resum, Daniel Crespo i el seu equip no només accepten l’aplicació del requisit, sinó que ho veuen com una part del compromís de la UPC amb la política lingüística, i han desenvolupat mecanismes interns per facilitar-ne el compliment. No es detecta cap crítica ni cap plantejament de relaxar aquest mandat.

Al programa de Francesc Torres, l’aplicació del requisit del nivell C1 de català per impartir docència, seguint el mandat de la Generalitat, es valora de manera positiva i com un compromís ferm.

Concretament, s’indica que:
✅ Promocionaran, cuidaran i incentivaran l’ús del català amb polítiques específiques per tal que, de manera progressiva i esglaonada, tot el professorat compleixi els requisits que estableix la normativa universitària.
✅ Assignaran la política lingüística al vicerectorat de Política Acadèmica per fer un millor seguiment del compliment de la normativa acadèmica en la docència.

Això indica que Francesc Torres dona suport a l’aplicació del requisit de C1 i planteja mecanismes interns per garantir-ne l’assoliment, sense qüestionar ni criticar el mandat, sinó assumint-lo com part de les polítiques pròpies de la UPC.

Hi ha alguna proposta per recuperar el control TIC i promoure el programari lliure?

Daniel Crespo proposa diverses accions per recuperar el control TIC i promoure el programari lliure al seu programa:

✅ Millorar el suport a la utilització de programari lliure, assegurant que els usuaris que optin per aquest tipus de programari es trobin acompanyats.
✅ Dissenyar plans de formació específics per al personal d’atenció a l’usuari, perquè puguin donar suport efectiu al programari lliure.
✅ Reduir la dependència tecnològica de la institució i assolir més flexibilitat per afrontar millor les variacions en les condicions, cosa que inclou racionalitzar l’adquisició de llicències i elaborar un model d’explotació propi de la xarxa UPC.

Al programa de Francesc Torres, les propostes per recuperar el control TIC i promoure el programari lliure inclouen:

✅ Continuar reforçant els serveis proporcionats per UPCnet a tota la universitat, amb el suport del PDI i PTGAS experts, per millorar-los i desenvolupar-ne de nous.
✅ Mantenir el lideratge històric de la UPC en l’àmbit TIC, destacant exemples com IthinkUPC, empresa de consultoria i serveis TIC avançats que permet valoritzar el coneixement acumulat a la UPC i retornar-ne els beneficis a la comunitat universitària.

Pel que fa al feminisme existeix una preocupació creixent per la involució ideològica dels joves, es preveu que la UPC pugui fer actuacions en aquest sentit?

Daniel Crespo, al seu programa, manifesta una aposta clara per continuar amb polítiques de feminisme i igualtat dins la UPC, tot i que no es refereix explícitament a la preocupació per la involució ideològica dels joves.

El que sí recull és:
✅ Continuar formant i sensibilitzant l’estudiantat, el PDI i el PAS en violències de gènere (masclistes i LGTBI-fòbiques), sexisme i no-discriminació, amb una càpsula de formació obligatòria per a tot l’estudiantat a Atenea.
✅ Reforçar la xarxa de punts lila a la UPC.
✅ Incorporar la perspectiva de gènere i atenció a la diversitat a la formació inicial del professorat.
✅ Elaborar un Pla de Diversitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats i no-discriminació per raó de gènere, origen, orientació sexual, discapacitat o situació socioeconòmica.

Al programa de Francesc Torres, he trobat que:

✅ Volen redissenyar el Pla d’Igualtat perquè reflecteixi un compromís ferm amb la igualtat d’oportunitats a la universitat.
✅ Aquest pla inclourà recursos i suport per a projectes amb mesures específiques per garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions i en la carrera acadèmica i investigadora, coordinant-se amb altres universitats a nivell nacional i estatal.
✅ També es proposa mantenir i reforçar la política de tolerància zero envers la violència masclista, amb campanyes de sensibilització, accions preventives, formatives i un enfocament de justícia restaurativa.
✅ Es reconeix la importància de desenvolupar mecanismes per integrar la perspectiva de gènere tant en la docència com en la recerca, i fomentar la captació de talent femení en els estudis de la UPC.

Quina ha de ser la rellevància de la Formació Permanent a la UPC?

La Formació Permanent ha de tenir un paper clau a la UPC, i això queda reflectit al programa electoral amb diversos punts estratègics. Resumint el que proposa i la seva rellevància:

✅ Paper estratègic per acompanyar al llarg de la vida
La UPC vol consolidar-se com a referent no només per a estudiants de grau, màster i doctorat, sinó també per a professionals que necessiten reciclatge, actualització i requalificació durant tota la seva trajectòria laboral. Això respon a les noves dinàmiques del mercat de treball i al context d’aprenentatge continu.

✅ Oferta combinada presencial + en línia
Per ser realment accessible i adaptada a les necessitats laborals i de conciliació, es vol potenciar una oferta híbrida: presencial quan sigui necessari, però també amb una aposta clara per la virtualització, perquè sigui flexible i escalable.

✅ Fort vincle amb la indústria i el sector productiu
La Formació Permanent s’enfoca en els àmbits d’expertesa de la UPC, orientada cap a les demandes de les empreses i les institucions. Això reforça el paper de la universitat com a motor d’innovació i de transferència de coneixement.

✅ Clau per al posicionament internacional i l’impacte social
La formació permanent permet reforçar el paper de la UPC no només a nivell local, sinó també internacionalment, amb aliances globals, i socialment, com a eina d’ascensor social i reducció de desigualtats.

✅ Paper institucional dins la pròpia estructura
S’aposta perquè la Formació Permanent tingui una estratègia pròpia ben definida, coordinada amb els centres docents, però amb suport institucional clar per garantir-ne qualitat, abast i impacte.

Destaca que la formació ha de ser una prioritat institucional de la UPC i que la universitat ha de tenir un paper clau en la formació integral al llarg de la vida.

En concret, s’hi diu que:
✅ la formació no és només per a l’estudiantat inicial, sinó que ha d’incloure itineraris de formació contínua per a antics alumnes (alumni), professionals i persones vinculades a la UPC;
✅ es vol potenciar el paper de la UPCAlumniMes com a plataforma per mantenir els vincles, compartir coneixement i experiències, i reforçar el sentit de pertinença;
✅ es promouran també espais com UPC Sènior i activitats de voluntariat, mentoria i iniciatives solidàries per reforçar el compromís social de la universitat.

A més, el programa defensa que la formació contínua i el reciclatge són fonamentals no només per al desenvolupament personal i professional del personal propi (PTGAS i PDI), sinó també per mantenir la UPC com a referent en transformació social, econòmica i tecnològica.

En resum, la formació permanent no és només un complement, sinó una part essencial del projecte universitari, amb impacte en el teixit productiu, en el compromís social i en la capacitat d’innovació i adaptació de la UPC.