Comparteix:

3 d'Octubre: la crisi social, econòmica i sanitària no amaga la corrupció, la repressió i la manca de llibertats.

El 3 d’octubre de fa tres anys es va fer una aturada de país contra l’empitjorament de les condicions laborals, per denunciar la repressió i en defensa de les llibertats, els motius de la qual són avui encara més vigents que llavors amb les sentències, l’empresonament i l’exili del govern d’aleshores.

El nostre país s’enfronta a uns temps molt difícils. La crisi sanitària sense precedents que estem vivint està tenint unes conseqüències econòmiques catastròfiques que conduiran a un increment de l’atur i un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors. Mentre el Gobierno de España demostra diàriament la seva incompetència i manca de respecte a les víctimes de la COVID-19, l’estat espanyol està més preocupat d'ocultar la seva corrupció estructural, que afecta a la monarquia, la judicatura i els partits polítics, i en continuar la repressió contra el poble català retorçant les lleis i ignorant les sentències dels tribunals europeus. Un dia el Tribunal Supremo condemna al MHP Torra per exercir la seva llibertat d’expressió, i al dia següent la Fiscalia s’oposa a investigar al Rey abdicat (mostrem una mica de respecte per la paraula “emèrit”) per haver robat 2.000 milions d’Euros durant el seu mandat. Aquesta és la justícia espanyola.

El 3 d’octubre de fa tres anys es va fer una aturada de país arrel d’una vaga general convocada per la Intersindical i d’altres forces contra l’empitjorament de les condicions laborals, per denunciar la repressió i en defensa de les llibertats, els motius de la qual són avui encara més vigents que llavors amb les sentències, l’empresonament i l’exili del govern d’aleshores. Fa tres anys Catalunya va iniciar un camí, el camí del seu alliberament nacional. L’estat espanyol ha demostrat sobradament quin és el seu principal interès: defensar els interessos del les oligarquies extractives, com pot donar fe el Sr. Felipe González. La defensa dels drets dels treballadors i les treballadores catalanes, és impossible a l’estat espanyol, amb un sindicats que formen part del règim del 78.

Fa tres anys que la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPC té per objectiu defensar els drets de tot el personal de UPC, aportant noves energies a la UPC des del Comitè d’Empresa i la Junta de PDI. Com a Intersindical treballem incansablement pels drets dels Catalans,  perquè creiem en la llibertat, en la democràcia i en la solidaritat. No volem un Estat que ens empresoni i reprimeixi i que vulnera sistemàticament els nostres drets sense permetre’ns viure en un país lliure, apostem per un Estat que respecti la democràcia i treballi a favor de la ciutadania i no a favor d’uns quants.

El dia 1 d’octubre va triomfar la democràcia i com Intersindical treballarem per La República Catalana Independent

Secció sindical de la Intersindical-CSC, UPC